El Parc de Montjuïc Barcelona

You are here

Reserveu la vostra habitació
Reservi la seva taula
Contactins
Telèfons
Fotos
Map

Hotel 5* Gran Luxe

Arribada
Sortida
Nits
Habitacions
Adults
Nens (<12 anys)

Restaurants i Bars

Restaurant/Bar
Data
Hora
Persones

Contactins

Telèfons

Ubicación

Dónde estamos

Montjuïc és la una àmplia turó poc profunda amb una part superior relativament plana amb vistes al port, al sud-oest del centre de la ciutat. El costat oriental del turó és gairebé un penya-segat, el que suposa una imponent vista sobre el port de la ciutat immediatament inferior. La part superior del turó era la seu de diverses fortificacions, l'últim dels quals, el Castell de Montjuïc segueix sent avui dia.

Aquesta muntanya és popular entre els amants de l'esport (Palau Sant Jordi), l'art (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i la natura (El Parc de Montjuïc). És molt difícil trobar una zona igual a aquesta. Amb el Palau Nacional i la Font Màgica com les seves principals atraccions, ofereix moltes alternatives per passar un dia inoblidable en un entorn inigualable.

Montjuïc ha estat molt temps un lloc estratègic des del qual defensar la ciutat, pel que des de l'antiguitat ha hagut una fortalesa en el seu cim. En 1751 es va construir l'actual castell, obra de Juan Martín Cermeño, que durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupat pels francesos.

Igual que ha estat un punt estratègic per a la defensa de la ciutat, ho ha estat per mantenir-la sota control, juntament amb la fortalesa de la Ciutadella a l'altre extrem de la ciutat. Al desembre de 1842 les tropes dirigides pel General Espartero durant la seva regència van bombardejar la ciutat des del castell. I el general Joan Prim la va tornar a bombardejar entre setembre i novembre de 1843 per posar fi a la revolució popular de la Jamància.

El castell també ha estat utilitzat nombroses vegades com a presó per a presos polítics fins als temps de la dictadura de Franco, i lloc on posteriorment eren afusellats i enterrats al cementiri del costat sud-oest de la muntanya. Durant el segle XIX i XX va ser escenari de nombrosos afusellaments: diversos anarquistes (entre ells el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia), els generals Manuel Goded Llopis i Álvaro Fernández Burriel, tots dos per l'alçament en contra de la República, i en 1940 Lluís Companys , president de la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, es va completar la urbanització d'algunes àrees de la muntanya, dissenyant com l'espai central de la mateixa, motiu pel qual es construirien els diferents pavellons que s'alcen per les faldes de la muntanya ia banda i banda del passeig que el condueix des de la Plaça d'Espanya, al Barri de Sants-Montjuïc, i des d'on es poden gaudir unes grans vistes.

En 1969, 1971, 1973 i 1975 es va disputar el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 al Circuit de Montjuïc, que era un traçat urbà, però a causa d'un accident que va costar la vida a cinc espectadors en 1975 la FIA va decidir que Montjuïc era un lloc perillós per disputar un gran premi de Fórmula 1.

Amb data 15 de març de 2007, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, va declarar una zona de Montjuïc Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), per l'existència del cementiri jueu medieval de Barcelona, considerat el més gran d'Europa de seva època.

Al llarg del segle XX s'ha anat produint la transformació d'una muntanya aspre, accidentat i boscós a les portes de Barcelona en un enorme complex de 250 hectàrees esquitxat de pavellons firals, algun tan singular com el de Mies Van der Rohe; palaus, com el Nacional, edificis com el de la Fundació Miró o equipaments i construccions de l'Anella Olímpica que van deixar, com a llegat les Olimpíades de 1992. Tots ells acompanyats d'una constel • lació de jardins amb la seva pròpia fisonomia i estil particular que els emmarquen, abracen i s'introdueixen entre ells. A Montjuïc destaquen el Jardí Botànic i els jardins de Joan Brossa, a la part alta de la muntanya, on hi havia l'antic parc d'atraccions.